ÉREM ÀNGELS
Érem àngels és el segon cas dels investigadors Marc Vernet i Tina Garcia. Si a Quinze dies de tardor es tractaven el tema social de la prostitució a la carretera i el tema individual de la pèrdua, Érem àngels tracta el tema dels abusos a menors en institucions religioses i el tema individual de la gestió personal dels traumes. Els escenaris: Girona, Begur, Moià, La Vall de Vansa, Vallgorguina, Vic i, com sempre, el Maresme.
La primera mort, a Girona, no farà sospitar ningú. Els posteriors assassinats a Moià i a Begur seran l’inici d’una investigació policial que portarà a descobrir que els religiosos morts havien estat denunciats anys abans per abusos a menors. Els investigadors contactaran amb les persones que van denunciar les antigues vexacions, ara situats a l’entorn de la quarantena i escampats per tot Catalunya, i també amb l'home que no va voler denunciar els fets i que nega que existissin. Cal saber si els crims recents poden tenir res a veure amb aquells fets. S’obriran ferides antigues i es trencaran molts silencis. El fets han prescrit però les seqüeles potser no.
És primavera, la pluja fa rebrotar amb força la natura, els núvols omplen el cel, el mar guspireja. Els investigadors de Quinze dies de tardor, Marc Vernet i Tina Garcia, s’enfronten a un nou cas. Ell just acabat de ser pare, ella tan en forma i tan ràpida com sempre. En un estil cuidat, aquesta novel·la ens recorda que el passat no sempre és passat del tot.
On trobar-la: https://www.amazon.es/dp/1982948094
FRAGMENTS DE L'OBRA
La boira dibuixa Cadavo i els seus voltants amb la mirada
difuminada d’una miopia profunda. Cases, camps, ànimes i bestiar
són només una inspiració imprecisa poderosament evocadora.
El misteri i les ombres s’han ensenyorit del lloc. El cel espessit i
tèrbol es confon amb el regne de la terra i n’esborra els contorns.
Les figures, les poques figures que habiten el paisatge, es
mouen malgrat tot. Coneixen l’entorn, les cruïlles, els límits.
Es belluguen entre la boira sabedors de la presència de cada
cosa, de cada volum, de cada essència de vida. Borda un gos i
el lladruc queda engolit, difuminat també; s’escampa entre la
boira baixa, llisca damunt l’herba humida, el fang relliscós, la
primera línia de les tanques filferrades, les recargolades arrels
visibles dels arbres.
Més lluny encara ressona esmorteït, com envoltat de cotó i de
gasa, amortallat, el motor d’una serra elèctrica. Les figures, les
comptades figures, segueixen movent-se dins la boira. I s’ignoren
entre elles.
El noi salta una tanca de xarxa de plàstic de color de taronja,
treu reserves d’energia i es llança a tota velocitat cap a l’alzinar.
En Vernet és ara prou a prop com per sentir-ne la respiració
forçada, fruit del cansament. Potser no està tan en forma, al
capdavall.
Els arbres no constitueixen un bon amagatall, però sí l’alta
bardissa de matolls i esbarzers que omple el sotabosc. De manera
que en Vernet fa el mateix, saltar la xarxa. Una vegada els peus
senten terreny ferm al dessota, empeny amb tota la força per
agilitzar la carrera.
És ja entre les alzines quan acuita el pas intensament, salta i
es llança amb èxit damunt del noi, que cau de panxa a terra. La
mare que et va... en Vernet el gira de cara cap a ell.
Hola, comença en González, nosaltres som antics alumnes
de l’escola dels maristes de Llavaneres on vostè estava... (se
sent com agafa aire per parlar, denotant l’esforç, la dificultat
de la situació). L’home es desplaça encara més cap a l’exterior
ajustant la porta darrere seu, com temorenc d’alguna cosa, i
mira estranyat cap a la càmera (que segueix agafant una imatge
mal enquadrada i dolenta). Sembla doncs que és ell, el capellà
a qui anaven a veure. Mossèn Artigas. El pla mostra, de manera
bellugadissa, com González i el seu abusador es miren cara a cara.
El sol ho enlluerna tot, però especialment el capellà.
*
"Les escenes sembla que ballin entre elles, molt àgil. Aquest llibre no pesa gens tot i parlar del que està parlant. Fer una adaptació al cine seria facilíssim. Veure més d'una cosa passant al mateix moment dóna molt de ritme. Com si anessis canviant de pantalla" Guillem S
"Vaig començar i ja no la vaig poder deixar fins acabar-la, com enganxa!" Eva P
"L'he llegida massa de pressa de tan enganxada. Un tema que ha d'afectar molta més gent del que ens pensàvem. Van sortint casos i més casos. Clarament tabú" Caro P
"M'ha agradat molt, moltíssim. També que hi hagi un personatge afectat que no coincideixi amb la valoració dels altres en un tema tan complex. I wau amb aquesta relació de la Tina" Carles B
"La no justícia amagada sota la prescripció. Res és balder, els personatges són rodons. El territori, el lloc i la llum hi són a cada capítol pintant els fotogrames, el contrapunt d'una lectura que no et deixa indiferent. Voldries no acabar tot i que saps que el rellegiràs" Jaume S