QUINZE DIES DE TARDOR

 

...Va obrir la porta i es va acostar amb cautela a allò que, fos el que fos, quedava il·luminat només per la tenebrosa llum grisenca d'un fanal situat a uns tres metres. Ho hauria pogut enfocar amb els fars de la furgoneta, però potser en alguna part del seu cervell ja sabia que, allò que hi havia dipositat allà a terra, davant seu, no desitjaria veure-ho massa bé...

 

 

"Fanàtica de Mankell o de Fred Vargas, suposo que en sóc en certa manera deutora. Però també he d’homenatjar P D James, que em va ensenyar la importància de la creació d'atmosferes i el fet que qualsevol personatge, per petit que sigui, ha de tenir la seva pròpia personalitat.

 

Quinze dies de tardor, és una història situada al Maresme  i que tracta de la investigació de l’assassinat del qui resulta ser el proxeneta d’un grup de noies que fan prostituir-se a la carretera. La novel·la parla del tema. És una visió crítica, de denúncia.

 

En costaria referir-m’hi com a novel·la negra, crec que és més aviat blau fosc, per la presència que hi té la psicologia. O simplement criminal. 

 

La investigació de l’assassinat, perpetrat de matinada amb el llançament de quinze fletxes, la duen a terme un sotsinspector dels mossos, Marc Vernet i una altra investigadora, Tina Garcia (una dona amb una infantesa difícil). Aquesta trama argumental està, en certa manera, trenada al procés de superació d’una pèrdua per part de la parella d'en Vernet, la Clara (professora d’institut). 

 

Els dos temes bàsics de l’obra són el tema social de la prostitució forçada i el tràfic de persones, i el tema individual de la pèrdua, i de com la viu i intenta superar-la cadascú.

 

La novel·la està situada en una atmosfera tardorenca, que s’ha volgut íntima. Pluja, boira, núvols, llums damunt la grisor... porten als personatges a buscar dintre seu.

 

El punt de vista narratiu triat és l’estil indirecte, trenat amb instants d’indirecte lliure, que ens permeten saber com senten els personatges. No és només una novel·la de fets, sinó d'emocions".

 

triallibres.com/quinzedies 

triallibres.com/autors/montsepou

 

 

"Una història emotiva, normalment a les novel·les policíaques els personatges són de ferro colat, s'emocionen poc, no interessen els seus problemes personals, tot el contrari de la teva història." Carles B

 

"Gratament sorprés: per la tècnica narrativa, per la capacitat d'imaginació, per com aguantes la trama i l'emoció fins al final... La història que desenvolupes, amb molt bona tècnica narrativa, és molt creïble: els personatges, la trama, els motius, les situacions personals..." Jordi S

 

 "Realment brillant. La seva construcció es sòlida i alhora lleugera, subtil. El tractament dels personatges és magistral. Tots tenen vida, tots són reals, respiren; resumint: te'ls creus. La trama t’enganxa des del primer moment i no et deixa fins la darrera pàgina. El llenguatge és ric i gens forçat. Sona natural a la boca d’uns personatges també naturals." Carme Ll.

 

"Emanaba justicia por todas partes y, aun con lo dura que es, logra dejar un buen sabor de boca." Concha S

 

"L’he acabat i em sento òrfena. Les descripcions són extraordinàries. M’ha enganxat. I ja no diguem el final." Assumpció B

 

"No té res a envejar a cap dels de novel·la negra mundialment famosos últimament. Original i ben lligada. Una novel·la crítica on cap paraula és en va." Eulàlia T

 

"El millor són els diàlegs, semblen reals. És el que em falla en alguns llibres, no creure'm els diàlegs." Marcel P

 

"La teva prosa és molt descriptiva. Com una fotografia en paraules." Vicenç M

 

"Que si m’ha agradat...! Però... de la primera línia a la darrera. Com pot ser tan ben acabada una primera novel·la?" Lluís V

  

"Les descripcions són meravelloses, estàs allà." Roser R

 

"Els personatges. Tan ben treballats, tan plens." Gemma M

 

"Veig coincidències amb Mankell per la manera de relatar allò quotidià i inserir-hi els fets delictius que obren la investigació. O sigui, una policíaca en la vida normal del carrer." Roser A

 

"M’ha agradat molt tant la trama, com els personatges, com la manera d’escriure. I em dóna molta satisfacció conèixer tots els llocs on passa la història. Un senyor llibre." Enric P

 

"M’ha semblat extraordinàriament bo. No pots córrer, és un llibre per llegir a estonetes, paladejant... L’ambientació és boníssima." Nathalie G

 

"Feia temps que no m'enganxava. Al vespre, arribant de treballar, l'agafava impacient. Tens el do." Montse O

 

"Com l'he gaudit! Visca la literatura policíaca feminista! Imma Ll