Novetats, comentaris, recomanacions

 

 

 

 


 

 

 

Meravellosa fotografia, un plaer audiovisual. I un magnífic tractament dels temes. Sempre he pensat que la guerra es denuncia millor amb exemples íntims que amb grans escenes. La culpa i el perdó. La mort que ens anorrea i la vida que sempre intenta obrir-se pas. ART

 

 

Lucia Berlin escriu com si retallés amb tisores, com si colpegés amb un martell. La veritat i la realitat no li fan por. Valenta!

 

 

 

 

Doncs sí, hi ha espai per a l'esperança, si més no dins aquesta pel·lícula. Emoció i somriure donant-se les mans

 

 

 

M'ha semblat meravellosa. la complicitat en l'edició. Buf

 

 

A banda de representar una escriptora, estic enamoradíssima d'aquesta il·lustració. És evident que aquesta dona es va inventar un ordinador...! Una autèntica delícia:

 

 

 

 

Némirovsky val la pena sempre. Però aquí està absolutament extraordinària. Més recomanable impossible. Excel·lent el que explica, excel·lent com ho fa. Magnífica novel·la.

 

 

Gener del 2002. Sota l'entarimat d'un antic hotel a Moçambic troben el quadern d'una dona sueca, Hanna L, escrit un segle abans. Com va anar a parar a l'Àfrica? Com va ser la seva vida? Això és el que ens explica Mankell. Amb la sensibilitat de sempre, amb el compromís de sempre. Fins i tot quan se situa en un punt de vista femení, el mestre excel·leix.

 

 

Una de les millors pel·lícules que he vist els darrers mesos (potser anys i tot)

 

 

Les dones i l'art. Què passarà si una artista madura presenta tres instal·lacions conxorxada amb tres homes, artistes joves, que es fan passar pels autors...?

 

 

De l'art, els artistes i el fet creatiu... entre altres coses. Amb l'autor convertit en personatge de la pròpia novel·la. I amb una sorprenent tercera part on l'obra esdevé... policíaca! 

 

 

L'Irving de sempre (ens podem enamorar de persones no adequades...?), que aquesta vegada es fa acompanyar de dos companys de professió: Shakespeare i Ibsen. Perquè a la novel·la hi ha de tot, també molt de teatre...

 

 

No es pot dir més ben dit...

 

 

Una altra parella per a Mrs. Woolf...

Bourdieu utilitza aquesta obra de l'autora en un dels capítols, una delícia. Al far és una novel·la que val la pena revisitar:

 

"...Quin sentit té la vida? (...) La gran revelació no s'havia produït mai. Potser no es produiria mai. Però es produïen petits miracles quotidians, il·luminacions, llums petits que s'encenien inesperadament en la fosca..."

 

 

Una dona blanca passeja per Londres, un home negre passeja per Nova York. La percepció del Present i la presència del Passat. Gènere, color. I la línia tan fina que separa la normalitat de la bogeria:

 

 

Una gran sèrie

 

 

Entre l’any 91 i el 92 un home va provocar el terror a Estocolm disparant amb un fusell làser contra onze persones de pell fosca i cabells negres. Gellert Tamas ha aconseguit explicar admirablement la història a partir de la seva investigació dels fets. 

El resultat és un document imprescindible. La seva mirada analítica damunt el pertorbat i el retrat de les persones sobre les quals ha disparat és impressionant. Completen l’obra el punt de vista psiquiàtric i una crítica de la classe política, la tolerància policial vers l’extrema dreta i el paper dels medis.