Novetats, comentaris, recomanacions

 

 

 

 


 

M'ha semblat meravellosa

 

 

A banda de representar una escriptora, estic enamoradíssima d'aquesta il·lustració. És evident que aquesta dona es va inventar un ordinador...! Una autèntica delícia:

 

 

 

 

 

*

Némirovsky val la pena sempre. Però aquí està absolutament extraordinària. Més recomanable impossible. Excel·lent el que explica, excel·lent com ho fa. Magnífica novel·la.

*

 

 

 

 

Una joia de llibre. Per dins i per fora. Estic per dir-vos que torneu a Proust ;)

*

 

 

 

Dos films que valen la pena:


*

 

 

 

Gener del 2002. Sota l'entarimat d'un antic hotel a Moçambic troben el quadern d'una dona sueca, Hanna L, escrit un segle abans. Com va anar a parar a l'Àfrica? Com va ser la seva vida? Això és el que ens explica Mankell. Amb la sensibilitat de sempre, amb el compromís de sempre.

Fins i tot quan se situa en un punt de vista femení, el mestre excel·leix.

*

 

 

 

Una de les millors pel·lícules que he vist els darrers mesos (potser anys i tot)

*

 

 

 

La dona a l'illa: soledat, atmosfera, instint...

 

 

L'home a l'illa: soledat, atmosfera, instint...

 

 

L'home i la dona a l'illa...

*

 

 

 

Aquesta dona, diagnosticada d'autisme, a qui la Universitat de Buenos Aires acaba d'atorgar l'Honoris Causa, va haver d'ensenyar als ramaders com tractar els animals per no fer-los patir innecessàriament. Els seus dissenys van canviar-ho tot. Els altres no s'adonaven que els animals patien... ? Un llibre interessant sobre una altra manera de veure el món.

 

...Seguro que fue un Aspie quien se dedicaba a limar piedras mientras los demás socializaban en torno a una fogata. Es posible que sin rasgos autistas siguiéramos viviendo en cuevas.

*

 

 

 

Les dones i l'art. Què passarà si una artista madura presenta tres instal·lacions conxorxada amb tres homes, artistes joves, que es fan passar pels autors...?

*

 

 

 

De l'art, els artistes i el fet creatiu... entre altres coses. Amb l'autor convertit en personatge de la pròpia novel·la. I amb una sorprenent tercera part on l'obra esdevé... policíaca! 

*

 

 

 

L'Irving de sempre (ens podem enamorar de persones no adequades...?), que aquesta vegada es fa acompanyar de dos companys de professió: Shakespeare i Ibsen. Perquè a la novel·la hi ha de tot, també molt de teatre...

*

 

 

 

No es pot dir més ben dit...

*

 

 

 

Una altra parella per a Mrs. Woolf...

Bourdieu utilitza aquesta obra de l'autora en un dels capítols, una delícia. Al far és una novel·la que val la pena revisitar:

 

"...Quin sentit té la vida? (...) La gran revelació no s'havia produït mai. Potser no es produiria mai. Però es produïen petits miracles quotidians, il·luminacions, llums petits que s'encenien inesperadament en la fosca..."

 

 

Una dona blanca passeja per Londres, un home negre passeja per Nova York. La percepció del Present i la presència del Passat. Gènere, color. I la línia tan fina que separa la normalitat de la bogeria:

*

 

 

 

Una gran sèrie

*

 

 

 

Com sempre sense una paraula de més, Piñeiro ens regala protagonistes ben dibuixats, diàlegs divertits, intriga que atrapa, bon ritme, bon estil i bona estructura. Què és la informació i la desinformació avui dia? Com es relacionen venjança i justícia? Què és ser escriptor i què és ser periodista? Quin valor té la crítica literària...?

Una escriptora i dos periodistes (un que comença i un que es planteja jubilar-se) investiguen un cas d'assassinat...

*

 

 

 

 

Dones tancades, desig de llibertat, impotència, tensió, canvis socials... Però també sensualitat (olors, sons, colors, sabors, frecs) i altes dosis d'humor intel·ligent:

*

 

 

 

Emotiu homenatge a l'escriptor flamenc Robert Mussche, i amb ell a tots els herois anònims que van plantar cara al nazisme. El perquè d'una novel·la i no una biografia en paraules de la filla de Mussche: “No quiero que escribas una biografía, prefiero que hagas ficción, una novela. Las biografías no tienen vida; las novelas, en cambio, sí”.

*

 

 

 

Entre l’any 91 i el 92 un home va provocar el terror a Estocolm disparant amb un fusell làser contra onze persones de pell fosca i cabells negres. Gellert Tamas ha aconseguit explicar admirablement la història a partir de la seva investigació dels fets. 

El resultat és un document imprescindible. La seva mirada analítica damunt el pertorbat i el retrat de les persones sobre les quals ha disparat és impressionant. Completen l’obra el punt de vista psiquiàtric i una crítica de la classe política, la tolerància policial vers l’extrema dreta i el paper dels medis.