ELEGIA

 

Corre la primavera del 1988. Dos homes joves a punt d'acabar la carrera queden aturats dins un tren. Es coneixen de coincidir en algunes classes, però aquella estona els acosta una mica més.

El país sembla que desperta, Almodóvar triomfa a les pantalles i El Último de la fila omple els concerts. Però ells... seran capaços de tirar la relació endavant?

Aquesta és la història que ens presenta Elegia. Una llarga carta on el narrador ens fa la crònica sentimental d'una relació difícil. De vegades poesia, de vegades prosa. 

 triallibres.com/llibres/elegia

 

 

"Llegit! Per segon cop. Encara tinc els ulls xops, cabrona. Jo no sé, aquesta història m'emociona molt. És tan petitona i tan gran. Fràgil i poderosa al mateix temps. És tan natural que pot fer ràbia i tot. M'encanta" Guillem S.

 

"No es pot parar de llegir. Una història de desamor molt real. És quasi epistolar i no hi ha res més romàntic que una carta. Està plena de silencis, i de tota mena. De vegades el narrador no pot fer altra cosa que interpretar els silencis." Diego R.

 

"Como sufrí con él, pobrecillo...!" Concha S.

 

"El narrador s'acaba fent insuportable." Marta S.

 

"Llegeixo molt. Mai m’havia quedat tan atrapat llegint una història. No podia parar. No la vaig deixar fins al final. És boníssima." Carles B.

 

"El llibre té una veu pròpia. Malgrat les diferències, l'estil el lliga a Quinze dies de tardor. Gairebé et fa ràbia el narrador, perquè et fa patir. Penses: que ho aturi d'una vegada!" Miquel T.

 

"El llibre m'ha deixat trasbalsada. Tant de sofriment m'ha deixat sense paraules. Hi havia moments en què sentia que m'ofegava. Tant, que he decidit tornar-lo a llegir. Ara a poc a poc." Caro P.

  

"Vaig començar el llibre i no el vaig poder deixar fins que no el vaig acabar. EXTRAORDINARI. Quin mèrit més gran escriure tantes pàgines sobre els sentiments humans i ser capaç de trobar l'adjectiu adient, l'expressió precisa i les frases adequades a cada moment . Alt nivell literari i un tema molt punyent. Tot tractat de principi fins al final mantenint la tensió del lector en tot moment." Assumció B.

 

"Ara sé que puc apassionar-me altra vegada amb alguna lectura." Fanny B.

 

"M'agrada la teva poesia, els personatges viscerals, de sentiments autèntics, directes al cor." Eulàlia T.
"Ha sigut reconfortant , llegir això tant ple de sentiments quan tot al nostre voltant és tant buit i vulgar. I de mentida. El que explica és tant real... Em va agradar molt això: "Com pot néixer a dins nostre, en total descontrol, un arbre que no pot estirar les branques? Un foc que no pot consumir-se. Com evitar d'ofegar-se, amb tot això dintre?" Yaisa S.
"L'he devorat, quasi literalmet, m'ha encantat, m'ha xiflat, les descripcions són brutals. I les sensacions és com sentir-les en la propia pell. Segueix escrivint coses tan precioses" Pat S.

 

*

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Carles Riba


 

Callen aquells que d'amor han parlat,
e dels passats deliu tots lurs escrits,
e en mi pensant meteu-los en oblits.
En mon esguard degú és enamorat... 

 

Ausiàs March

 

 

Llir entre cards, vós sabeu e jo sé

que es pot bé fer hom morir per amor:

creure de mi que só en tal dolor,

no hi fareu molt que hi doneu plena fe.

 

 

Ausiàs March


Presentació a la llibreria Calders de Barcelona, el 17 de desembre de 2014